ELS NOSTRES TRACTAMENTS DE LOGOPÈDIA

COM POT AJUDAR-ME LA LOGOPÈDIA?

El tractament de logopèdia és la disciplina que té com a finalitats la prevenció, la valoració, el diagnòstic i la recuperació integral de la comunicació humana.

A grans trets, entenem la logopèdia com un ventall molt ampli de la comunicació que es pot desenvolupar en diferents entorns, des de l’educatiu, el conductual, el clínic i hospitalari a l’entorn sociosanitari.

La logopèdia com a disciplina no actua sola, ha de vincular-se amb altres disciplines i ciències per poder interactuar, tenint en compte la realitat biopsicosocial i cultural de cada persona.

Com a logopedes necessitem contemplar la persona no com una patologia, símptoma o malaltia, sinó com un ésser al qual cal conèixer i escoltar. Cal incloure-la a la teràpia i fer-la partícip en tot el procés de rehabilitació.

DIFICULTATS DE LA PARLA

PROBLEMES DEGLUCIÓ

PROBLEMES DE LLENGUATGE

COMUNICACIÓ ALTERNATIVA

EXPLICA'NS EL TEU CAS





    QUAN ÉS CONVENIENT SEGUIR UN TRACTAMENT DE LOGOPÈDIA?

    ¿EN QUÈ CONSISTEIX LA TERÀPIA AMB UN LOGOPEDA?

    La logopedia com a teràpia s’utilitza per abordar els problemes, patologies o dificultats en l’àrea del llenguatge oral i escrit; en la parla i la pronunciació; en l’audició i la disfàgia, és a dir, en la comunicació en el seu ventall més ampli de possibilitats.

    El punt de partida per al tractament s’inicia amb un conjunt de protocols valoratius i tests que es realitzen al pacient (juntament amb la seva família, tenint en compte el seu perfil comunicatiu) a la vegada que es duu a terme una observació directa en situacions comunicatives quan existeixen sospites o senyals d’alarma de trastorns del llenguatge, parla, lectoescriptura, dèficit auditiu, disfàgia, etc.

    Tota aquesta informació, ens permetrà circumscriure les necessitats i demandes de la persona quant a la comunicació i arribar a un diagnòstic, establir un pronòstic i un plantejament d’objectius adaptats a cadascú.

    EXERCICIS DE LOGOPÈDIA

    Dissenyem cada sessió de logopèdia i posem en marxa, diferents exercicis per poder activar de manera holística els òrgans bucofonatoris (llengua, llavis, paladar, galtes, etc.). Aquests òrgans, no deixen de ser músculs i consegüentment necessiten tenir una tonicitat, agilitat, mobilitat i força adequades. Tots aquests òrgans intervenen en la producció dels fonemes (dels sons de la parla). A això, hem d’afegir-hi un seguit d’activitats creatives, amb les quals hem d’abordar la respiració, la postura, la projecció de la veu, i introduir tots els seus paràmetres: to, timbre i intensitat.

    SISTEMES ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ EN LOGOPÈDIA

    També dins de la teràpia de la logopèdia es pot abordar els diferents sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació, anomenats SAAC, que són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat. Tenen com a prioritat incrementar i compensar les dificultats de les persones amb discapacitat, oferint major autonomia i qualitat de vida a l’hora de poder comunicar-se.

    Tenint en compte la pluralitat d’entorns, la neurologopèdia és una branca de la logopèdia que integra la comunicació humana en totes les funcions cerebrals associades a la comprensió i a l’expressió del llenguatge verbal, oral i escrit i també la comunicació no verbal, les funcions auditives, visuals, cognitives, etc. Actua directament en el camp del dany cerebral adquirit (traumatismes craneoencefàlics, ictus, etc.) i en malalties neurològiques progressives que afecten el sistema nerviós (demència, Parkinson, Alzheimer, esclerosi múltiple, malatia de Huntington, etc.

    TRASTORNS I FUNCIONS QUE ES TREBALLEN AMB LOGOPÈDIA

    La logopèdia va dirigida a persones que presenten:

    Dificultats o problemes en la veu

    Per abús vocal, pòlips, nòduls, edema de Reinke en les cordes vocals, alteracions que es produeixen per la paralització de les cordes vocals per càncer, etc.

    Dificultats en la parla

    Problemes vinculats amb l’articulació i producció de sons a causa de dislàlies (alteracions en l’articulació de sons), disàrtries (trastorns de la programació motora de la parla) o  trastorns en la fluïdesa verbal i el ritme (disfèmia).

    Problemes del llenguatge

    En el llenguatge comprensiu o expressiu per retard en l’adquisició del llenguatge, trastorn específic del llenguatge, dislèxia o afàsies, entre altres.

    Dificultats en l’audició

    En presentar aquesta discapacitat auditiva en els seus diferents graus d’hipoacúsia, la comunicació es pot veure molt compromesa. Actualment existeixen implants coclears que fan més funcional l’audició; també s’haurà de treballar la fonètica i els diferents aspectes de la veu.

    Problemes de deglució

    En aquest grup destaquem la disfàgia (dificultat o molèstia important a l’hora de deglutir, ja siguin textures líquides o sòlides).

    Persones que necessiten sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC):

    Inclourem persones amb discapacitat física (seqüeles de paràlisi cerebral, traumatismes cranioencefàlics, malformacions craniofacials, malalties neuromusculars progressives). Un altre grup que podem incloure-hi és el de persones amb discapacitat intel·lectual, cognitiva i física (autisme, pluridiscapacitats, etc.) i amb discapacitat sensorial (auditiu, visual, etc.) i col·lectius vulnerables (persones sotmeses a operacions que impliquin la comunicació i a persones immigrants que desconeixen l’idioma).

    Accidents cerebrovasculars

    Deteriorament cognitiu i neurològic

    Per demències, Alzheimer, Parkinson, esclerosi lateral amiotrófica, esclerosi múltiple, etc.

    Necessites un tractament de logopèdia?

    Contacta amb nosaltres i resoldrem els teus dubtes.

    ¿Necesitas nuestros servicios de neurorehabilitación?

    El tratamiento que necesitas para salir adelante

    LOGOPÈDIA PER A ADULTS A BARCELONA I TARRAGONA

    La logopèdia com a eina és capaç de millorar els següents aspectes en la qualitat de vida:

    • Les alteracions en les qualitats de la veu i els seus diferents patrons (sobreesforç, feblesa de la veu, etc.), mitjançant exercicis de respiració, ressonància, projecció de la veu, etc.
    • Dificultats per pronunciar fonemes o grups de fonemes, per substitució, distorsió, omissió o addicció de fonemes, que perduren més enllà dels 5 anys, mentre que no hi hagi evidència de dèficit auditiu, trastorn neurològic, canvi idiomàtic, etc.
    • Les alteracions en intentar pronunciar els fonemes, per causa orgànica, quan s’activen els músculs relacionats amb la parla.
    • Millorar la presència de dificultats per coordinar els músculs de la parla, a l’hora de pronunciar paraules o frases. Millora l’alentiment o balboteig de qui parla.
    • Prevenir la cronificació, la quequesa o disfèmia; és a dir que es pot millorar la fluïdesa de la parla, la repetició entretallada o prolongada de fonemes.
    • Les dificultats a l’hora d’escriure seguint les normes establertes d’ortografia, accentuació, puntuació, etc.
    • L’escriptura més comprensible, vinculada a la psicomotricitat dels traços a l’hora d’escriure, als errors en la mida o magnitud o estructures de disposició de les lletres.
    • També es pot millorar la agrafia, causada per una lesió cerebral (dany sobrevingut).
    • Millora els trastorns del llenguatge (disfàsia), que afecten l’expressió o la comprensió. Això, es fa efectiu en tenir més intenció de comunicar-se amb els altres, augmentar la riquesa de vocabulari, millorant la memòria auditiva, l’organització en els camps semàntics i incorporant gestos comunicatius.
    • Millorar les seqüeles de l’expressió, comprensió, lectura i escriptura, causades per l’afàsia Això s’evidencia en la millora de les anomies (dificultats per reconèixer el nom de les coses), en la comprensió i l’ús del vocabulari i de la gramàtica, en les narracions més coherents i en les destreses en la comunicació social (llenguatge pragmàtic), en la capacitat d’iniciar i mantenir una conversa espontània, d’interpretar bromes, d’aclarir o reformular allò que no entén de l’interlocutor.
    • Les seqüeles de la dislèxia, és a dir, el trastorn de l’aprenentatge que suposa la dificultat de llegir.
    • L’agramatisme, que pot millorar la construcció de frases, l’ordre de paraules, molt evident en pacients que presenten afàsia de Broca.
    • La musicalitat del llenguatge (disprosòdia),és a dir, que es pot veure una evolució en l’alteració que es produeix en l’entonació, en el ritme i ús de pauses.
    • Millora les funcions executives vinculades a la comunicació (planificació, memòria de treball, inhibició, flexibilitat, multitasca, presa de decisions, etc.).
    • Millora la seguretat i l’eficiència en la disfàgia per líquids i sòlids.