Neuropsicologia


Què és la neuropsicología

La neuropsicologia estudia els relacions entre el cervell i la conducta (Kolb & Whishaw, 2002; Rains, 2003).

Concretament, estudia el pensament: és a dir, la capacitat de prestar atenció, percebre els estímuls del voltant, la memòria i l’aprenentatge, el llenguatge (expressió i comprensió) així com les funcions executives (organització, planificació, seqüenciació, flexibilitat, iniciativa, solució de problemes).

Com a part fonamental de la neuropsicologia, aquesta estudia l’impacte que els dèficits cognitius tenen sobre la conducta, habilitats socials i sobre l’estat emocional. Tot això va limita la funcionalitat i la independència a la vida diària, provocant una discapacitat.

Preschool Teacher And Kid Building With Wooden Toy Blocks

Per tant, l’objectiu últim de la neuropsicologia és:

  • Reduïr l’impacte dels dèficits cognitius, conductuals, socials i emocionals, al màxim possible, per minimitzar l’estat de discapacitat.
  • Desenvolupar estrategies compensatories que ajudin a adaptar-se a la situació actual.
  • Generalitzar tots els aprenentatges dins de l’context quotidià.

L’abordatge familiar també és un punt important de treball. És essencial donar informació i pautes d’intervenció cognitivo-conductuals als familiars. També es important fer un seguiment periòdic, per poder promoure millor la funcionalitat, l’autonomia i la qualitat de vida de la persona afectada.

Algunes de les patologies que aten el neuropsicòleg són:

  1. Traumatismes craneo-encefàlics.
  2. Ictus, accidents cerebro-vasculars, tumors cerebrals.
  3. Malalties degeneratives (demències, Alzheimer, Parkinson, escleròsi múltiple, etc..),
  4. Problemes de memòria associats a l’edat.
  5. Trastorns del desenvolupament, TEA, trastorns d’aprenentatge, TDHA.
  6. Malalties psiquiàtriques (esquizofrènia, depressió, trastorn bipolar, TOC, etc)

A qui aten la neuropsicologia?

Així doncs, la neuropsicologia aten a persones amb patologies neurològiques que presentin afectacions a nivell cognitiu, conductual o emocional.


Explíca’ns el teu cas

La UEN disposa d’activitats terapèutiques complementàries que milloren notablement els tractaments
i que, juntament amb les especialitats assistencials, configuren la nostra plataforma de serveis.

Contacta amb nosaltres i explica’ns el teu cas.

info

UEN Barcelona

Passeig de la Vall d’ Hebrón 159-169
08035 Barcelona
93 428 54 43 / 648 552 887
93 274 24 94
info@uen.cat

info

UEN Tarragona

Requet de Fèlix 35
43480 Vila-seca. Tarragona
977 396 260 / 696 000 172
93 274 24 94
info@uen.cat


Avaluació neuropsicològica

L’avaluació neuropsicològica és un procés que comporta la realització de tests i procediments estandaritzats per a valorar les funcions cognitives, la conducta i les emocions amb l’objectiu de poder identificar, descriure i quantificar a els dèficits i alteracions que es derivin de les lesions i / o disfuncions cerebrals.

Les persones que han patit dany cerebral poden presentar uns dèficits cognitius que requereixen una valoració molt específica, per tal de determinar amb objectivitat les conseqüències del dany cerebral.

Partint d’aquesta avaluació neuropsicològica és possible elaborar un perfil cognitiu, a partir del qual és proposa el tractament més adient per a cada cas.

Rehabilitació cognitiva

La rehabilitació cognitiva és la intervenció realitzada amb l’objectiu principal de rehabilitar les funcions cognitives i / o estimular per a mantenir les capacitats cognitives i funcionals del pacient preservades, millorant la seva qualitat de vida i independència.

Es tracta d’exercicis realitzats sota la organització, planificació i supervisió del neuropsicòleg de forma continuada.

La rehabilitació cognitiva implica l’esforç d’un equip terapèutic en el qual estan implicats diferents participants:

  • Pacients: han d’estar motivats i tenir una certa consciència de les seves dificultats).
  • Familiars: han d’implicar-se en el procés rehabilitador.
  • Terapeutes: aporten el coneixement, l’experiència i ajuden al procés de la presa de decisions (Anderson, Winocur i Palmer, 2003).