Logopèdia


Què és la logopèdia

La logopèdia és la disciplina encarregada de prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar els trastorns de la comunicació.

Què és la neurologopèdia?

La neurologopèdia és una especialitat de la logopèdia que tracta de compensar, estimular i rehabilitar el llenguatge, la parla o la deglució derivades d’alguna mena de trastorn neurològic (dany cerebral adquirit, TCE, malalties degeneratives, hidrocefàlia, tumors o infeccions localitzades/difuses del cervell com abcesos cerebrals, encefalitis…).

Logopedia

Aquests trastorns poden ocasionar dificultats en l’aprenentatge, la respiració, la deglució, la parla i el moviment, així com problemes associats amb la comprensió, expressió, els sentits/sensibilitat, la conducta o atenció/memòria…

L’objectiu principal de la neurologopèdia és restablir/compensar les dificultats derivades d’aquests trastorns neurològics, perquè la comunicació sigui el més efectiva possible en el seu dia a dia, i disminuir els riscos en el procés deglutori.


Explíca’ns el teu cas

La UEN disposa d’activitats terapèutiques complementàries que milloren notablement els tractaments
i que, juntament amb les especialitats assistencials, configuren la nostra plataforma de serveis.

Contacta amb nosaltres i explica’ns el teu cas.

    info

    UEN Barcelona

    Passeig de la Vall d’ Hebrón 159-169
    08035 Barcelona
    93 428 54 43 / 648 552 887
    93 274 24 94
    info@uen.cat

    info

    UEN Tarragona

    Requet de Fèlix 35
    43480 Vila-seca. Tarragona
    977 396 260 / 696 000 172
    93 274 24 94
    info@uen.cat


    Simptomatologia en adults

    • Disàrtria: trastorn de la programació motora de la parla. Els músculs de la boca, la cara i el sistema respiratori es poden afeblir, moure’s amb lentitud o no moure’s en absolut.
    • Apràxia: la apràxia és la incapacitat de dur a terme moviments apresos, intencionats malgrat tenir el desig, la força i mobilitat per a executar-los.
    • Disfàgia: és un trastorn de la deglució caracteritzat per la dificultat en la preparació oral de la bitlla
    • Afàsia: l’afàsia és el trastorn del llenguatge que es produeix a conseqüència d’una patologia cerebral.

    Es tracta de la pèrdua de capacitat de produir o comprendre el llenguatge, podent afectar també la lectura i l’escriptura, a causa de lesions en àrees cerebrals especialitzades en aquestes funcions.

    Neurologopedia 2

    Símptomes a rehabilitar pel logopeda

    Neurologopedia 3
    • Agrafia: és la pèrdua o deterioració de la capacitat per a formular llenguatge escrit.
    • Agramatisme: és una dificultat en l’ús correcte i comprensió de la gramàtica
    • Alexia: trastorn o incapacitat per a comprendre el significat del llenguatge escrit.
    • Anomia: dificultat o incapacitat per a accedir al lèxic.
    • Imprecisió/alteració articulatòria: es presenten una sèrie de distorsions, elisions, assimilacions, substitucions, metàtesis, epèntesis en la parla.
    • Automatismes: són elements de llenguatge automàtic o expressions emocionals d’ús comú.
    • Circumloquis (o perífrasi): és la utilització de moltes paraules per a expressar alguna cosa que hagués pogut dir-se amb una sola o molt poques
    • Trastorns de la comprensió verbal: dificultat o impossibilitat per a descodificar els missatges rebuts a través del llenguatge oral.
    • Disintaxis: alteracions de la correspondència entre elements sintàctics (masculí/femení, singular /plural)
    • Ecolàlia: repetició amb caràcter automàtic la frase o les últimes paraules que li acaba de dirigir el seu interlocutor.
    • Estereotipia: producció verbal que el pacient emet repetidament quan intenta articular el llenguatge. Aquesta producció verbal pot tenir o no significat en si mateixa
    • Jergafasia: expressió verbal inintel·ligible a causa d’una excessiva acumulació i sobreproducció de parafasias
    • Parafasia: trastorn del llenguatge caracteritzat perquè en la seva expressió parlada es produeixen deformacions o substitucions de síl·labes o paraules completes…
    • Paràlisi facial: impossibilitat de moure o un o diversos músculs de la cara a causa d’una lesió a nivell cerebral o síndrome que afecti el nervi facial.